Aquesta entrada es correspon als dies 8 al 14 d'agost.
Entrem en un parc nacional, per tant una de les coses que he de tenir més en compte, és el fet que no es pot plantar tenda dins del parc. Dit això, la setmana es presenta dura a nivell de méteo, passaré uns dies sota l'aigua i el més important és que s'arribi a assecar tot el que es queda xop.
Després d'esmorzar a una bona hora raonable, 6:30 miro el cel i plou, pero tots els que som al refugi estem igual! Sortim o no sortim, esa es la cuestión... Bé, de sobte, sembla que el sol apareix per les muntanyes acompanyat d'uns nuvolets, així que pago ràpid, em preparo i, gràcies a la bona finestra, durant 6 hores no ha plogut! He gaudit com mai d'una baixada de 3 hores, i he pogut fer-li foto a una marmota! M'encaten les marmotes!
També he trobat un burro guarà! (Burro català).
Un cop al primer poble em paro a descansar una mica, que les baixades cansen una mica, i miro l'aplicació del temps: a les 12:20 pluja. Així que posa't les piles. S'ha de dir que m'ho he pres amb calma i tot, per això he quedat xop. Igual que rebutjar l'ajuda de dos cotxes que m'oferien pujar fins a Peisey (poble on podria comprar). Si hagués accedit al primer hagués arribat abans de que tanquéssin i hagués pogut arribar al refugi força més sec que que no haver d'esperar-me 2 hores a que obrin. I un cop tot comprat una horeta més i al refu. A descansar! Som 4 i 3 son holandesos! Hey, hem parlat angles i francès!
Avui em disposo a descansar un dia, les cames estan un pèl cansades. Però a tope!
He anat passejant pel pàrquing i la vora del refugi, on he pogut veure la quantitat de gent que va al parc a passejar, o be a fer-hi les vies ferrades que hi ha per la vora. He descansat prou bé, fins i tot, he fet una migdiada, i jo no acostumo a fer-ne. A l'hora de sopar he conegut una parella de suecs (Suècia, no Suissa!) que també fan el GR pero ells en 2 dies acaben ja que l'han fet per etapes i diferents anys durant les seves vacances. M'han convidat i tot a la seva festa final de GR, pero no m'agafa gaire bé, per que faig una variant que ells no faran. Pero me n'alegro molt que ja acabin i m'han aconsellat infinitament que vagi fins a Niça a visitar-la.
Ens hem despertat i ens acompanya una boira molt espessa. Tant, que ni a 5 metres es veu res del que hi ha davant, però sembla que la pluja no l'acompanya. Ha estat una pujada fàcil físicament, però difícil mentalment, ja que és la primera vegada que el meu cap ha començat a pensar en coses que no venen al cas però et fan reflexionar molt sobre que faré quan torni a casa. Tot i que encara queda molt, algunes coses ja posaria la ma al foc per no repetir-les.
Seguim amb la ruta. Un ramat de vaques enormes al mig del camí i la cosa va pujant fins arribar al primer refu. Després de valorar-ho molt durant la pujada i veient el temps que hi ha avui, decideixo quedar-me en aquest refu i demà ja faré el que pugui per avançar una mica més. Som uns quants, més la parella sueca, segur que aquesta nit gaudirem de moltes histories.
Abans de sopar ha aparegut un noi del parc de la Vanoise. De fet era un guàrdia/animador, i ens ha explicat i respost tots els dubtes que anaven sorgint durant la seva magistral explicació. Ha explicat principalment la diferencia entre el chamois i el bouquetin (una espècie protegida a tota la França i a Itàlia). També ens ha parlat de l'àliga i dels voltors. Tot una explicació gratuïta i de molt bon caràcter informatiu. Si algun cop trobeu el corn d'un d'aquests animals no el toqueu, només agafar-lo i moure'l 1cm ja es considera transport i es il·legal. A l'hora de sopar he parlat sobretot de l'independencia de Catalunya, ja que ha acabat sorgint el tema.
Després d'una nit molt tranquil·la ens hem despertat amb una enfarinada brutal, així que m'espera una etapa de neu ben bona.
Resum de l'etapa: Buah! Aquesta etapa és tan brutal que es mereix una entrada especial (Mirar entrada especial).
Despres d'una jornada "Buah" com la d'ahir les coses s'esperen d'un altre manera, surt el sol i tot sembla que va cap a millor, i així és. El camí que segueixo es bifurca, i trobem dues variants, la que passa per ciutats o la que va a tocar de les glaceres. Jo, seguint el consells del guardes dels refugis, agafo la de les glaceres. I quina estampa d'emocions! Com un xaiet he gaudit de parar-me cada dos per tres a observar a veure tot el meu voltant, intentar guardar-lo dins del meu cap i sobretot que ho pogueu veure en les fotos. L'última etapa del parc ha estat trencar el temps que et posava el cartell per arribar fins al refugi on havíem d'anar. Dic haviem per què en aquesta etapa m'ha acompanyat en Charles. Amb ell hem anat gairebé a tota hòstia, fent els 23km de l'etapa en 5 h i no 7 com deia el cartell. Auan li em dit al guardia, ens ha dit, "pero que no us han dit que (x substancia) us l'heu de beure i no fumar!" En definitiva una molt bona etapa per recordar i per descomptat un munt de paisatges increíbles.
Així que s'acabarà l'entrada amb un seguit de fotos de la meravellosa etapa que he viscut. Una etapa casi hivernal, a l'agost.
Entrem en un parc nacional, per tant una de les coses que he de tenir més en compte, és el fet que no es pot plantar tenda dins del parc. Dit això, la setmana es presenta dura a nivell de méteo, passaré uns dies sota l'aigua i el més important és que s'arribi a assecar tot el que es queda xop.
Després d'esmorzar a una bona hora raonable, 6:30 miro el cel i plou, pero tots els que som al refugi estem igual! Sortim o no sortim, esa es la cuestión... Bé, de sobte, sembla que el sol apareix per les muntanyes acompanyat d'uns nuvolets, així que pago ràpid, em preparo i, gràcies a la bona finestra, durant 6 hores no ha plogut! He gaudit com mai d'una baixada de 3 hores, i he pogut fer-li foto a una marmota! M'encaten les marmotes!
Un cop al primer poble em paro a descansar una mica, que les baixades cansen una mica, i miro l'aplicació del temps: a les 12:20 pluja. Així que posa't les piles. S'ha de dir que m'ho he pres amb calma i tot, per això he quedat xop. Igual que rebutjar l'ajuda de dos cotxes que m'oferien pujar fins a Peisey (poble on podria comprar). Si hagués accedit al primer hagués arribat abans de que tanquéssin i hagués pogut arribar al refugi força més sec que que no haver d'esperar-me 2 hores a que obrin. I un cop tot comprat una horeta més i al refu. A descansar! Som 4 i 3 son holandesos! Hey, hem parlat angles i francès!
Avui em disposo a descansar un dia, les cames estan un pèl cansades. Però a tope!
He anat passejant pel pàrquing i la vora del refugi, on he pogut veure la quantitat de gent que va al parc a passejar, o be a fer-hi les vies ferrades que hi ha per la vora. He descansat prou bé, fins i tot, he fet una migdiada, i jo no acostumo a fer-ne. A l'hora de sopar he conegut una parella de suecs (Suècia, no Suissa!) que també fan el GR pero ells en 2 dies acaben ja que l'han fet per etapes i diferents anys durant les seves vacances. M'han convidat i tot a la seva festa final de GR, pero no m'agafa gaire bé, per que faig una variant que ells no faran. Pero me n'alegro molt que ja acabin i m'han aconsellat infinitament que vagi fins a Niça a visitar-la.
Ens hem despertat i ens acompanya una boira molt espessa. Tant, que ni a 5 metres es veu res del que hi ha davant, però sembla que la pluja no l'acompanya. Ha estat una pujada fàcil físicament, però difícil mentalment, ja que és la primera vegada que el meu cap ha començat a pensar en coses que no venen al cas però et fan reflexionar molt sobre que faré quan torni a casa. Tot i que encara queda molt, algunes coses ja posaria la ma al foc per no repetir-les.
Seguim amb la ruta. Un ramat de vaques enormes al mig del camí i la cosa va pujant fins arribar al primer refu. Després de valorar-ho molt durant la pujada i veient el temps que hi ha avui, decideixo quedar-me en aquest refu i demà ja faré el que pugui per avançar una mica més. Som uns quants, més la parella sueca, segur que aquesta nit gaudirem de moltes histories.
Abans de sopar ha aparegut un noi del parc de la Vanoise. De fet era un guàrdia/animador, i ens ha explicat i respost tots els dubtes que anaven sorgint durant la seva magistral explicació. Ha explicat principalment la diferencia entre el chamois i el bouquetin (una espècie protegida a tota la França i a Itàlia). També ens ha parlat de l'àliga i dels voltors. Tot una explicació gratuïta i de molt bon caràcter informatiu. Si algun cop trobeu el corn d'un d'aquests animals no el toqueu, només agafar-lo i moure'l 1cm ja es considera transport i es il·legal. A l'hora de sopar he parlat sobretot de l'independencia de Catalunya, ja que ha acabat sorgint el tema.
Després d'una nit molt tranquil·la ens hem despertat amb una enfarinada brutal, així que m'espera una etapa de neu ben bona.
Resum de l'etapa: Buah! Aquesta etapa és tan brutal que es mereix una entrada especial (Mirar entrada especial).
Despres d'una jornada "Buah" com la d'ahir les coses s'esperen d'un altre manera, surt el sol i tot sembla que va cap a millor, i així és. El camí que segueixo es bifurca, i trobem dues variants, la que passa per ciutats o la que va a tocar de les glaceres. Jo, seguint el consells del guardes dels refugis, agafo la de les glaceres. I quina estampa d'emocions! Com un xaiet he gaudit de parar-me cada dos per tres a observar a veure tot el meu voltant, intentar guardar-lo dins del meu cap i sobretot que ho pogueu veure en les fotos. L'última etapa del parc ha estat trencar el temps que et posava el cartell per arribar fins al refugi on havíem d'anar. Dic haviem per què en aquesta etapa m'ha acompanyat en Charles. Amb ell hem anat gairebé a tota hòstia, fent els 23km de l'etapa en 5 h i no 7 com deia el cartell. Auan li em dit al guardia, ens ha dit, "pero que no us han dit que (x substancia) us l'heu de beure i no fumar!" En definitiva una molt bona etapa per recordar i per descomptat un munt de paisatges increíbles.
Així que s'acabarà l'entrada amb un seguit de fotos de la meravellosa etapa que he viscut. Una etapa casi hivernal, a l'agost.
 |
| Anem de processó amb les ovelles |
 |
| Aquest és el meu perfil bo. |
 |
| Arribant al refugi Dent Parranche |
 |
| Bon dia al refugi Entre Deux Eaux |
 |
| Caminante, no hay camino. Se hace camino al andar. |
 |
| Charles, una cerveseta ben bona després de 5h de camí non stop. |
 |
| Eric, un gran company de ruta. |
 |
| Has vist la ovella? |
 |
| Ola que ase? |
 |
| La millor etapa. Plena de fotos i glaceres. |
 |
| Petit llac i treva de boira abans d'arribar al refugi de Col Palet. |
És fantàstic rememorar una experiència com aquesta! Tot tant autèntic! Pura Vida! Orgull de pare!
ResponElimina