Entrada referida al 31 d'agost.
El dia ha començat, sona l'alarma i em dic que puc esperar una mica més per sortir... (Error).
Surto a les 8:00 i comença l'última etapa fins a Nice. No estic gaire fi, però he de continuar. Això que la primera part de l'etapa és baixada, però una baixada trenca-turmells i plena de pedres que rellisquen. No he de parar, he de continuar. Al meu cap només puc cantar "No woman no cry", i seguir caminant. Començo a veure que l'etapa sera durilla, que la guia deia que era planera (i un cuerno), pero he pujat i baixat mes de 6 hores.
A tot aixo afegir la poca aigua durant el recorregut, jo portava els meus 3L i encara he pogut aguantar. Però, per sort, sempre surt el sol tot i haver-hi petites gotes de pluja, quan menys ho esperava alla estava, jo ja havia començat a cantar dins del meu cap "que le voy a hacer si yo, naci en el mediterraneo" el MAR!
 |
| El mar, cada cop més a prop. Quines ganes! |
Sota uns núvols una mica grisos començo a veure el que seria la costa. I creieu-me que porto 3 dies pensant desde "tal" coll el veuré. Però no, sempre hi havia muntanyes que em tapaven el mar. En veure'l, alguna cosa ha entrat dins del meu cos i he començat a anar mes ràpid. Per sort, ja que estava anant una mica lent per ser una etapa de 9h de la guia. Finalment 8h i gracies!
Molts quilòmetres, molts dies i, si mes no, tambe 3 dies seguits d'etapes llargues, entre 6 i 8 hores cada dia. Les cames estan cansades el cap esta cansat, però amb ganes d'arribar.
Fa molta calor, i les pujades es fan enternes tot i ser curtes. I les baixades al 100% de concentració, no vull enviar els turmells a cuenca.
Ara ja a descansar, a casa d'un couch surfer 3 dies, i em fara una ruta turistica per Nice!! Vamos, ara uns dies de vacances i desconnexió i dilluns tornem a la càrrega! Proxima parada, Vence.
Proxim destí, la Frontera.
 |
| Aquí es creuen moltes coses! Una d'elles l'he de seguir a la propera etapa. |
 |
| Mapa del GR5, des del llac Léman fins al mar. |
 |
| Quan la guia et diu que fa baixada però tu veus que puja... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada