Els descansos són importants

Bé, després d'aquesta entrada crec que començaré a fer-les més de tant en tant del rotllo setmanal, perquè no sabeu l'estona que m'hi estic per escriure'n una... I pobreta la meva germaneta que molt voluntàriament ho corregeix i ho arregla una mica (ho corregeix i ho arregla una mica molt). Així que dos dies més i completem la primera setmana.

Vaig fotre'm les piles dissabte, i diumenge vaig descansar. En un dia de pluja poca cosa més pots fer que intentar posar-te al dia de les coses i relaxar-te. Ara, a dins la tenda era complicat així que el meu camp base va ser al bar del càmping. Tot el dia va ser gris fins a la tarda que va sortir el sol i vaig estar xerrant amb un grup de CATALANS! Creieu-me si us dic que hi ha moments mentre camino que penso en francès!

La colla d'Olot. Grans persones pels camins del Montblanc.

Doncs això, els catalans són d'Olot! I osti tu, que han vingut a fer el Tour del Montblanc, vejam si tenen sort i no els cau molta pluja, que la setmana apunta que plourà. Sopem, xerrem una estona més i acabem fent-nos una selfie. 
Bona nit i fins demà, que em desperto a les 4.30.

Resum de l'etapa, dos colls de més de 2000 metres, i l'última etapa forta pel que fa al GR5, si més no pel desnivell. (Més endavant n'hi ha una de 35km)

Una bona sortida
del sol per començar el dia

Som-hi doncs. Començo a caminar a les 5.30, mitja hora abans del que tenia pensat, a priori m'esperaven 36 km i 2400 de desnivell, així que calculo unes 12 hores de ruta.

Per tant començo amb energia i fort a pel primer coll, i si més no que es passi ràpid... Durant la pujada coses a destacar: les vistes, el caragol, i la cascada, unes vistes on no em podia estar de fer fotos cada dos per tres, més la tranquil·litat que es respira per aquesta zona és brutal!

No menjo caragols,
mai m'han apassionat,
però aquest és ben gran!

Cascades amagades sota un pont.
Muntem-hi un barranc!

Sobre el caragol, els d'Olot em van explicar que van veure uns caragols tan grossos que amb 5 estarien tips. Jo no sóc de menjar caragols, però eh!, el que he vist és enorme! I les cascades! Unes cascades amagades passat un pont romà on queia l'aigua d'una manera! Jo en aquesta hi muntava un barranc!

I la resta, ja us ho podeu imaginar, puja que puja fins al coll del bon home i després a buscar la creu del bon home on se separa el TMB (Tour del Montblanc) i el GR5. Jo segueixo pel meu camí, per una banda alleugerit, ja que aquest Tour sembla que està molt massificat. (Això no treu que potser algun dia el faci)

La cresta on la meva mare s'estiraria els cabells.

Ara ve el millor de la jornada! Una baixada/pujada de cresta, barranc a banda i banda, amb una miqueta de ventet per fer-ho molt més interessant, vamos una passada! Després comença la primera baixada seria fins a la meitat del recorregut, si fa no fa, el km 15. Descanso una estoneta, calculo i veig que hauré d'apretar si vull arribar al lloc on he d'anar, Bellentre.

La Pierra-Menta, projecte d'escalada.

Començo a pujar un petit turonet sense importància, es passa ràpid i aniré a buscar el "coll dissimulat". Miro el gps, miro muntanya, no veig cap coll... I clar el coll és darrere la muntanya així que piles a tope i anem cap a ell. L'ataco sense por i sense pausa. La calor apreta i no hi ha ni un sol núvol. Amunt, amunt! Em paro a menjar una mica i passa una noia i em diu "aquella muntanya d'allà és la Pierra Menta!" (Jo sabia que estava per la zona, però no sabia del tot que fos aquella) Una muntanya a afegir al carro de l'escalada.

Costa molt aixecar-se després de gairebé 10 hores de caminada però es lo que hay, així que som-hi. Més amunt i fins al coll. Ara sí, després de falsos colls i fintes veig un nen que baixava. Ha vingut a animar-me dient "va que ja hi ets! És allà!" Més mono...

Estic al coll, em queda mig litre d'aigua, "baixa al refugi i pensa bé què vols fer". Baixo al refugi a tota castanya, però noto que algo se va formando en el dit gros del peu. Porto una setmana i no n'he tingut cap així que ara no és l'hora que en surti alguna. Sí, amics, parlo de les butllofes, toco fusta perquè no me n'hagi sortit cap.

Un cop al refugi pregunto quan quedaria pel poble i em diuen que unes 2-3 hores. Són les cinc de la tarda, fa gairebé 12 hores que camino, crec que em quedo aquí i demà acabo de completar. Ara, el que més por em fa és la previsió del temps. Tempesta! Jo ja no sé si serà tot el dia o només a la tarda, el fet és que tinc una etapa a aconseguir així que des del llit, bona nit.