Seguint dins del parc nacional de la Vanoise, aquesta etapa es mereix una entrada especial perquè realment, he passat de ser a l'agost a passar un dia de març d'alta muntanya.
| Amb roba pràcticament d'hivern, al coll de la Leisse, no es veia pràcticament per enlloc! |
Tot comença en el moment en què et despertes i veus el voltant del refugi tot nevat. Potser només és una fina capa de neu, però a mesura que passen les hores sembla que no pararà així que parlant amb el guarda i amb un company que tenim per davant la mateixa etapa li proposo d'anar junts tota la jornada, em diu que anirà lent, i jo "tant me fa, prefereixo anar acompanyat amb aquest temporal que anar sol".
Així que hem acabat sortint quasi a les 8.30, tard però tenint en compte que avui el nostre enemic no serà el sol, cap problema! Ara, l'enemic principal ha estat el fred, vent, aigua... Vamos, la neu. De bon matí els peus freds i no s'acaben d'escalfar en tota la jornada.
Baixem fins el Lac de Tignes. Allà per sort no neva, però plou i segons com la pluja és més empipadora. Anem a buscar el "Col de la Leisse" es una petita variant que m'han recomanat, per què és pels glaceres de la Vanoise.
Es fa durillo el fred i no veure mai el coll és la tònica de gairebé tota la jornada, però no defallim i seguim fins a arribar-hi. 2769 m al coll i tot nevat. Ens reagrupem els 4 que ens hem acabat fent companys de ruta, i seguim.
Uns es paren al refugi de la Leisse, altres seguim fins a Entre-deux-Eaux on farem nit. No hi ha res millor que prendre's una xocolata desfeta i una crep per celebrar el final de l'etapa més freda feta fins ara. Diuen que aquesta nit seguirà nevant però que demà sortirà el sol.
Espero poder gaudir d'un bon grapat de glaceres i de bones vistes, ja que avui gran part era boira. Ho podreu veure a les fotos que després apareixeran.
Sens dubte una etapa per no oblidar, que fins-i-tot a l'agost la neu cau a grans alçades.
| El riu que es crea pel desglaç de les glaceres. |
| La boira marxa un moment... aprofito per fer foto a la glacera! |
| Per sort, en els camins la neu no arriba a quallar. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada