Ostia tu nano, ja som a França!

Em desperto a les 4.30 i a les 5.30 començo a caminar. Bàsicament tinc 30 km per davant que són de baixada gran part, però tranquil·litat, l'etapa té un final apostuflant!

Som-hi doncs: És fosc, el sol està sortint per darrere de les muntanyes, encara es veu alguna estrella, fa vent i una mica de fred, m'abrigo amb el paravents i un cop esmorzat començo a caminar. Xino xano sense parar, tinc una pujadeta fins al coll per escalfar i després tot baixa.

Durant les caminades les primeres hores són claus, vas fort i amb molta energia i avances molt, quan ja portes 2 o 3 hores la cosa comença a afluixar. Dit això en 2 h m'he cascat els 10 primers quilòmetres fins a la frontera. He vist durant tot el camí el millor que et pot regalar la natura, una sortida del sol preciosa per darrere les muntanyes i uns camps de gespa verda, plens de vaques menjant, fins i tot un parell de conills de granja en llibertat.

La frontera amb França.

Bé, la cosa va baixant i baixant, veig el coll on he d'arribar i la cosa segueix baixant, força i som-hi. Arribo al punt més baix i em desabrigo. La pujada que es presenta sembla durilla, quan veig un cartellet que diu, "45 min de pujada" i penso "i un cuerno jo ho faig en menys", això passa gairebé amb tots els cartellets on posa el temps. En 35 min em planto al coll i quines vistes! Són les 8, el sol comença a escalfar i m'espera una baixada amb ombra, i llarga.

Baixant abans d'arribar al refugi de Chambéry (crec que es deia així) em topo amb un petit ramat de cavalls, preciosos, no goso ni treure la càmera. Segueixo baixant, un d'ells ve cap a mi, em paro, es para i tot seguit li allargo la mà, i ell em ve a buscar. Li acaricio la cara, que la té plena de mosques, i deixa anar una respiració profunda com si estés alleugerit d'haver-li tret les mosques.

Seguim, passo pel refugi i faig una paradeta, un cafè i cap a Samoëns. Sens dubte les pujades poden ser matadores, però sempre que anem a la muntanya s'ha d'anar amb compte a les baixades, i més si són de gairebé uns 7 km de baixada non stop. Aquí els genolls els turmells i les cames ja comencen a tremolar.

Arribo per fi a Samoëns i a dinar! Som-hi, a la pizzeria. M'he adonat que puc semblar un mico de fira amb el motxillot que porto, gràcies a tots els nens i nenes que em miraven mentre dinava. És curiós, m'agradaria saber què pensaven en aquell moment.

M'estic una molt bona estona assegut i mirant les opcions que tinc per fer nit a Samoëns, tot i que no m'acaba de fer el pes. Miro el mapa i veig el que sembla un camp vora el riu on podria mirar de plantar la tenda, així que decideixo continuar seguint el cartell que diu "Gorges de les tines" és el lloc on voldria plantar la tenda. Està a cinc minuts, "va, que ja hi ets!" I em trobo això que es veu a la foto. No hi ha res millor per acabar una etapa que unes escales i unes coves, espectacular! I a l'altre cantó, zona d'escalada!

Això sí que mola, quasi baixo per preguntar si em deixen escalar una mica. Però veient el mapa em queda res i menys per acabar l'etapa, així que decideixo continuar fins al final. Hi ha una escala més un tram d'agafar-se a un cable (sembla una ferrata això) i acabo a Sixt-Fer-à-Cheval.

Sóc a l'alberg, i em preparo per descansar un dia més. En despertar-me he notat que estava amb tot el cos molt calent i una mica febril, així que he decidit descansar, ja que el tute que porto es força gran, sobretot en haver fet 30 km.

He visitat Sixt-Fer-à-Cheval. És un poble on no m'importaria quedar-m'hi una temporada a currar, reuneix gairebé tots els meus entreteniments, escalada, ferrates, rafting, kayak i a l'hivern les bones pistes de neu!