Arribats els 100km

Cascade du Rouget

Serà difícil explicar tota la barreja de sensacions que m'emporto rere les dues etapes que transcriuré ara, espero que es pugui entendre tal com ho descriuré.

Resum de dades, 2 etapes, 30+22 km, desnivells estratosfèrics de més de 2000  m. Pujada a ple sol i calor, molta calor.
Tot comença a Sixt-Fer-à-Cheval, començo a caminar a les 6. Com que he descansat prou bé, em sento molt bé per anar tirant amb força. Començo a caminar i com bé diu l'etapa, més de 2000 m de desnivell, serà gairebé tota la tònica de l'etapa però abans, d'allò que vas pujant i arribes a una super cascada! L'aigua cau amb tanta força que les gotetes et van refrescant de mica en mica.

La teva brossa baixa-la amb tu.

La punta del Montblanc al final del coll.

Seguim, vaig mirant els cartells i em diuen que queden 4 hores fins al primer refugi, no em desanimo sinó que intento "petar" el rècord, pot semblar molt competitiu però si ho és, ho és amb mi mateix. He d'aprofitar bé tota l'estona que el sol és darrere les muntanyes. El fet és que un tram que s'havia de fer en 4 hores, aconsegueixo fer-lo en 3, vulguis o no això motiva, i molt! Seguim, a tot això he començat a veure el Montblanc de lluny, de moment es veu la punta. En el refugi em prenc un tè ràpid per seguir endavant, i em trobo un cartell d'allò mes curiós, que diu "les deixalles que generis emporta-te-les, no les llencis a la muntanya"

Trigo una horeta a arribar al coll i el primer punt més alt de l'etapa. El Montblanc es veu cada cop més a prop però arribar fins a ell és un altre tema. Començo la baixada veient, com no, el coll on hauré d'anar i segueix baixant, és infinit, fins que s'arriba a un pont i em refaig una mica per la pujada, que serà força intensa.

Mama isard i cria, chamois.

El cansament es comença a notar, físicament el cos vol parar, pero el meu cap lluita perquè segueixi. Cada 5 o 6 passes m'he de parar, em fixo objectius, temps, distàncies fins on parar de nou, de tot per aconseguir passar el més ràpid possible la pujada que tinc per davant. Al meu cap la cançó Rock and roll "deixarem el Montseny enrere", d'Els Catarres. Canto amb el ritme més lent però per marcar-me algun ritme a seguir ja va bé. Ja queda menys per arribar, veig una gran pedra, i un isard que descansa mentre un senyor li fa algunes fotos. Jo segueixo, ja que he aconseguit el ritme no puc parar, fins que estic a tocar del coll i trobo un senyor isard o en francès "monsieur chamois". Ara sí que li he de fer una foto, però també hi ha dos petits i una mare!! Semblen una família que van saltant per les roques i van menjant.

Aquí n'hi ha dos,
vejam si trobes el segon.

Per fi he arribat al coll i la serra del Montblanc es veu al complet! Llàstima del núvol que tenim al mig de la muntanya. A més em trobo amb una parella, pare i fill que ens vam creuar al refugi de Chesery. Parlem una estona allà al coll i em comenten que baixaran fins Chamonix, jo m'ho estava pensant però costa lo seu, ja que de quasi 2400  m passes a 900 m d'alçada.

Montblanc tapat pels núvols.

Ells comencen a marxar i jo em refaig una mica més i quan començo a tirar miro la ruta i veig que ells han anat per un altre camí. Així que baixo per veure si els ho puc dir, que no van pel GR, però quan els atrapo ja penso "arribarem igual a Chamonix" així que seguim baixant i xerrant.

De debò us puc dir que a la muntanya pots trobar gent meravellosa com ells. Al coll m'havien comentat "si baixes fins Chamonix quedem a la geladeria que hi ha al davant de correus". I a l'atrapar-los els dic "tranquils us acompanyo". Ja a la geladeria ja ens hem presentat, el pare es diu Ludo (Ludovic) i el fill Clovis, el pare insisteix a convidar-me al gelat i jo encantat però li dic "jo també et convidaré a alguna cosa".

Total, l'etapa més dura fins ara acaba amb molt bon gust de boca. Estem al mateix càmping sopant i xerrant junts i el te de bona nit. El Clovis s'ofereix a rentar-me els plats, mentre escric el carnet/diari de ruta. A tot això hem acabat compartint moltes històries i acaben regalant-me una polsera que regalen a la gent amb qui realment han estat molt a gust, llavors recordo que tinc corda per fer polseres i els en faig una.

Un bon te amb molt
bona companyia,
Ludovic i Clovis

Crec que he pogut expressar de la millor manera el que han significat dins de l'etapa i del projecte.
Merci beaucoup, Ludo et Clovis toujours avec moi!

Polsera regalada, la de les estrelles.

L'etapa dels 100 km

Bon dia! Les glaceres del
massís del Montblanc

Es presenta senzilla i de tan senzilla que he pecat a l'hora de despertar-me i preparar-me.
Tot comença en el fet que no tenia en compte que havia de preparar tota la motxilla de nou, m'ha portat ben bé una hora. A més, els 5 km que m'havia estalviat els he hagut de caminar igualment perquè el GR estava a uns 5 km del càmping. A tot això he sortit a les 8... Molt tard, ara, unes imatges brutals de les glaceres del Montblanc il·luminades pel sol.

Bé, som-hi cap el GR, i un cop en ell ja són les 9 passades! Avui tindré molta calor... Esmorzo una mica més i som-hi cap a l'únic coll que he de fer avui, però quin coll! Pistero de pistes d'esquí, i amb pujades força pronunciades, però estic fresc, "no paris i amunt"! Així que a les 12 arribo a dalt, just l'hora que esperava arribar. Tot i que la calor apreta força ja, decideixo seguir. Ara ja tot és baixada fins a un petit poble, després un altre i així fins arribar al càmping. A cada poble mig litre d'aigua pel canto i reomplir la cantimplora.

Jo aquí hi voldria viure!

Per fi a les 16 arribo al càmping! Si hagués sortit abans hi hauria dinat... I el millor de tot és la tranquil·litat que es respira en aquesta zona. Només cal veure aquest petit xalet, on sincerament jo en tindria prou per viure-hi. El camí que faig ara mateix el compartim amb tots els que estan fent el Tour du Montblanc, em comenten que es triga entre 8 i 10 dies a completar-lo. L'únic que queda recordar és la pluja dins de la tenda/caseta que tinc.

De moment em conformo amb això.