Bitllet d'anada viatge de tornada: Turisme per Niça

Esntrada referida als dies 1 al 3 de setembre.

Tres dies per descansar, intentar anar a la platja, visitar la ciutat i els seus voltants. M'acompanya qui m'ha acollit a casa seva. En Didier, una gran persona, que a la seva vida de jubilat està en el seu millor moment, vivint a Niça.

En Didier i la Vikie, la seva gosseta de 13 anys.

Doncs bé, el primer dia fem un tomb amb cotxe i anem a veure els voltants de Niça, als pobles de muntanya que hi ha per la vora. Primera parada, Gourdon. En aquest poble hi ha una font de la que l'aigua en surt perfumada! Es veu que és gràcies a la gran quantitat de camps de lavanda que hi ha per la muntanya.

La source perfumée, la font perfumada

Després fem una petita parada a Pont du Loup. La ciutat té aquest nom pel pont que passava per sobre del riu Loup, que ara està destruït. Es tractava d'un pont molt gran que era punt de pas pels trens que anaven a Niça. Va ser destruït, no recordo per quines tropes si franceses o italianes ja que Niça està a França fa relativament poc, 150 anys. Abans formava part d'Itàlia. Quan totes les seves ciutats eren regnes, va arribar un moment en què Itàlia va decidir que s'ajuntarien tots els regnes. Aleshores van preguntar a la ciutat de Niça si volien ser italians o francesos, és, doncs, quan Niça va passar a formar part de França. Seguim i arribem a un poble molt recomanat de visitar, Saint Paul de Vence, un petit poble de cases de pedra, i ple de galeries d'art. Una passada.

L'endemà ens apropem a Niça, deixem una mica les muntanyes del voltant i ens n'anem cap al que és la casa d'Elton John, dalt de tot de la muntanyeta del costat de la ciutat. Després, agafem la moto per anar a cap el "centre". Visitem primer el que seria l'antic fort militar, i castell de Niça, on ja no en queda gran cosa. Veiem la cascada artificial, diuen que l'aigua ve dels rius de les muntanyes, però si em paro a recordar, a la baixada, no hi havia gaires rius que baixessin. Ara bé, la ciutat de Niça està envoltada de muntanyes. El castell va ser destruït per les tropes franceses, abans que Niça formés part de França.

Font del castell de Niça

Just després anem a veure el petit monument que dóna una mica de vida a Niça després de l'atemptat. "# I love Nice". Parlo amb en Didier sobre com ho va viure. Ell era en un restaurant, al que anem a dinar, i m'explica "vam veure els focs des de la terrassa i en acabar, anàvem a passejar per la "Promenade des Anglais" i, de sobte, molta gent corrent i cridant, en aquest moment fas el mateix i quan arribes a casa i encens la tele veus que ha passat". Arran de l'atemptat el passeig té unes pilones blanques i uns cables blancs per evitar que hi entrin vehicles.

Foto turística obligatòria, tot i saber perquè han posat això...

Relax a la platja de pedres

Després de dinar en Didier té una cosa a fer i jo em quedo a la platja. Per fi! Un petit bany a l'aigua del mar! I descansar una mica... Res, dues horetes, mentre segueixo la UTMB, escoltant les ones del mar, fins que decideixo anar a fer un tomb pel casc antic de Niça.
Allà hi compro els mapes de les següents etapes. A vegades és buscant una cosa que tens en ment, que, quan la trobes és el doble de satisfactori.

Ja tinc els mapes, som-hi amb l'aventura!

Tenia ganes de trobar un bar com els que hi ha pel carrer Tallers de Barcelona, però no els del carrer Tallers en conrret sinó els de la vora, el típic bar petit, amagat a un carreró. Passejant per un dels carrers principals ple de botiguetes i restaurants veig unes tauletes en un dels carrerons, arribo i demano per una cervesa. Veig que l'home té un accent familiar, m'assec a la taula i a la pissarreta hi diu "empanada argentina". Quan em porta la cervesa li dic en francès, "que sou argentí?" Em diu que si, jo li dic "sóc català" i, de sobte, canvi de xip i comencem a parlar en castellà. Després, amb la seva dona, m'explica una mica més de tot el que han fet. Porten la vida viatjant. És increïble.
Acabem el dia jugant al billar amb el grup d'amics d'en Didier.

Últim dia per la zona. Realment tinc ganes de seguir amb el meu camí, així que, per sort, es presenta tranquil el dia, però amb ment de seguir la ruta. Anirem a fer un picnic a una zona per sobre de Mònaco acompanyats per dues de les seves amigues, Andrée i Dany. Hem dinat amb les ciutats de Mònaco i Montecarlo als nostres peus.

Dinar amb en Didier i les seves amigues

Hem parlat, dels prínceps de Mònaco, i en acabar de dinar hem fet una petita volta per Mònaco, i visitat la façana del seu casino. Realment bonic però començo a estar molt tip de tanta pijeria! Però bé, el dia acaba bé. Un gelat i, més tard, últimes hores a la platja, tranquil i al meu rotllo una mica, on he pogut anar a veure de prop el monument a les tropes caigudes i un sol amagat rere els núvols, que comencen a anunciar un setembre fresquet i ple d'aventura!