Bitllet d'anada viatge de tornada: Parc nacional Mercantur

Aquest post es correspon als dies 25 al 30 d'agost.

Comencem forts dins del parc, etapa de 10 hores i 4 colls.

Després d'un dia de descans començo a tota castanya, m'esperen uns quants km a fer. Realment he perdut el compte del número de quilometres que he fet ja. Només sé que les botes comencen a treure la llengua... Missió: aconseguir super-glue! Ei que no tinc pasta! Clar, per això he d'anar fins Saint-Étienne-de-Tinnée, alla trobare tot el que necessito, i efectivament, l'etapa comença a l'atac del primer coll pero primer passem pel "Lac Lauziers".

Lac du Lauzenier

De bon matí, però tard, arribo amb molta força, una hora abans del previst, perfecte! Segueixo baixant, i, ai mare quina baixada, acompanyada d'algunes gotes de pluja... No tinc ganes d'una etapa llarga amb pluja (penso). Paravent, pantalons i continuo. Baixa que baixa i de sobte arribo a una cabana, em miro la guia, el segon coll a pujar (no recordava que hi hagués aquest coll). Bé, un descanset que porto 3 hores non stop i ataco el coll, vigilat i envoltat de bunkers!

Afegeix la llegenda

Després del coll, baixada fins Bouseyas. Passat per una mini "colonia" o cases de guerra crec jo, per què estaven a tocar dels bunkers i un xic destruides, pero molt ben distribuides. A Bouseyas sóc a la meitat de l'etapa. Encara em queden dos colls, menjo algo ràpid, reomplo el camelback (aixó vol dir que ja he begut 2L d'aigua), mitja barra de pa amb llonganissa i, com no, oli i sal! I a tope a pel tercer coll. De pujada torna l'enemiga pluja, però marxa en un tres i no res, així que aguanto i no em poso el paravent/impermeable (txubasquero). Mentre vaig pujant, m'adono que vinc del coll que es veu a l'altre punta de la vall, oju nano que portes una bona tralla ja.

Veus la punta que senyala el pal? Doncs d'allà vinc

Arribo al coll i començo a baixar fins Saint Dalmas le Seuvage, un petit poblet molt bonic, on al localitzar una font em quedo allà a refrescar-me una mica, vaig bé de temps, així que descanso una estoneta.
Motxilla amunt i cap a l'ultim coll! Aquí comença la fatiga. Ja porto quasi 9 hores i tinc ganes d'arribar així que fort i amunt, tant amunt que, quan me n'adono, veig que m'estic allunyant del coll i fa estona que no veig les marques del GR.
En aquest moment us puc assegurar que, si sumem cansament, falta de concentració i impaciència, la cosa no va a bon port. M'enfado molt amb mi mateix. He perdut una hora per un camí que no era i les cames ja m'estan dient que pari, però a vegades has de jugar amb la teva ment per poder continuar.
Tornat al GR segueixo amunt, amunt. És pistero i ample així que no es complica gaire, però la cama esquerra (en general) em diu que "si segueixes a aquest ritme, petaré", així que, com diem, xino-xano segueixo. Ara no hi ha més misteri: un cop al coll ve la baixada, i gràcies que és una baixada obaga, és a dir, tapada per arbres i ben tranquil·la.

Arribat al poble, el càmping és just al costat del GR, i penso que potser m'hi quedo un parell de dies, mentre ho medito vaig a sopar. Ei! Una pizza de campionat. Com bé em van preguntar: "això entra en el presupost?" Us puc ben assegurar que no, però no sabeu "lo" bé que entra a la panxa, buf, si és que a més sortia del plat!
Ara a dormir i rumiar què faré demà.

Després de consultar-ho una estona amb el coixí, he decidit fer una etapa molt curteta, un coll i descans al bell mig de les muntanyes.

Sabent que faria etapa curteta decideixo sortir més tard, tan tard que a les 10:30 m'he posat a caminar (per que us feu una idea, avui el protagonista és el sol). Segueixo el GR fins Auron i, oju la pujadota que he hagut de fotre! Però bé, dins de totes les que ja he fet, es quedaria en la tercera més dura. Passat Auron (petita vila de pistes d'esquí i btt, bicicleta tot terreny) em trobo per camins compartits amb les bicis, així que alerta que no em trobi amb la situacio de saltar per esquivar una bici! Per sort no ha passat.

Tram compartit amb bicicletes a l'estació d'esquóe d'Auron

Arribo al coll i ja només 1 horeta de baixada fins on em quedaré a descansar. La vila es diu Roya, i creieu-me que rodejat de tanta muntanya, jo aquí m'hi quedava una temporada.

L'etapa asegüent es presenta durilla, i intentaré anar fins gairebe el final del parc nacional, son 2 colls, pero les ganes d'arribar al mar son força grans. I per cert m'he retrobat amb el Patrice i la Khlodine. Es molt guay anar fent camí i anar-se retrobant. Aviam si aconsegueixo atrapar al Thibaud, aquest nano va molt fort! Finalment ha estat impossible atrapar-lo. Tot i així, anem parlant pel facebook gairebé cada dia! Això mola.

El Mercantur m'ha regalat una de les millors etapes que he pogut fer, envoltat de silenci i tranquil·litat, he pogut aturar-me a veure fins a 6 voltors en ple vol, donant voltes i buscant alguna cosa per menjar, a més d'allò que aixeco la vista un moment i m'ha semblat veure un cérvol desde la distancia saltant pel mig del camí! Una de les últimes etapes, 2 colls i moltíssima tranquil·litat. Durant l'etapa, una petita part de mi tenia ganes de creuar-se amb un llop descuidat, que es deixa veure durant el dia. Per sort o desgracia, no n'he vist cap, ara bé, si que he tingut un petit retrobament amb un gos d'atura, i amb tota la tranquil·litat del mon, jo seguia caminant mentre ell bordava i bordava darrere meu. És normal, el gos fa la seva feina, no m'atacarà pero sí que vol que marxi lluny del ramat.

Voltors que dónen voltes. Ai, que ténen gana!

I per arribar fins al final del parc, un cop havent dinat a un bon refugi, amb tota la colla que seguim el GR5, ens han tocat 3 hores de baixada, 1400 de desnivell negatiu per després tornar a pujar. Us puc ben assegurar que una bona ombra a les 12 del migdia, quan veus que t'estàs apropant a la costa, la calor és més intensa i l'ambient una mica més sec. És molt d'agraïr, doncs, que una petita part de la ruta sigui per la cara nord de la muntanya i no hi toqui gaire el sol. Un cop arribats al camping, ja només queda descansar. Encara segueixo dubtós. No sé si anar fins a Niça o no. Tenia opcions de fer una ruta diferent i acabar a Menton però, significarien més dies, més muntanya i molt poc avituallament a nivell de ciutats. M'ho apunto per de cara a l'any que ve, 7 dies alta muntanya fins el mar, i menys pes, ja que la tenda no em faria gaire falta. Per concloure el Mercantur, potser l'última etapa fins el mar m'acabo cascant entre 10 i 12 hores de ruta. I m'avanço una jornada del meu planing. Ja es veurà.

Últim sopar amb la colla del camí.

Sortida del mercatur, segueixo el GR 5, més que res, des de Saint Dalmas de Valdeblore, surten 3 GR's el 5, el 52a i el 52, que es el que seguira en Bibier i en Patrice, d'altra banda la Klothilde segueix el 5 però crec que s'han quedat enrere ja que avui no l'he avançada.

Es el 5è dia consecutiu de caminada, les cames estan cansades i el cap té ganes d'arribar a Niça i descansar un parell de dies, pero bé, ha estat una etapa tranquil·la i curiosa. No era gaire exigent, si mes no de bon mati 500 metres de desnivell i despres d'una baixadeta dos colls seguit de 100 cada un.

El més curios ha estat quan baixava del primer coll, em topo amb un grup de persones i una d'elles hem diu:

-No tens pensat anar a la Gite d'Utelle.

-Doncs si

-No has reservat oi?

-No pero volia fer-ho quan tingues cobertura(es petit maxim 12 persones)

-No cal que truquis

-Esta complet?

-No, pero com que soc jo la responsable ja texplico que has de fer i despres et vinc a visitar,de moment no hi ha ningu.

I aixi ha sigut, arribo a Utelle despres de 7 hores de camí, cansat pero a tope! Alguna que altre relliscadeta i, no ho negaré, la primera caiguda de cul! Sort dels pals que ajuden a amortir la baixada sobtada.

Ara ja a descansar que demà és mes o menys el mateix temps de ruta, pero per sort és l'última fins a Nice.

On tindre una entrada especial d'últim dia del GR 5.