Bitllet d'anada viatge de tornada: Bon jour o buon giorno?

Aquesta entrada es refereix als dies 16 al 20 d'agost

La següent etapa comença durilla, després d'un descans a Modane, ciutat fronterera amb Itàlia ens n'anem per part francesa a buscar les últimes muntanyes altes dels alps.

El dia del descans, vaig fer un petit passeig per Modane. Vaig trobar curiosos els cartells amb la direcció i quilòmetres de les muntanyes més importants de la Terra, Everest Kilimanjaro, Aconcagua, Montblanc i entre tots aquests el cartell de Mònaco, ciutat veïna a la qual he d'acabar el GR5.
Carrego la motxilla amb tot el menjar que he comprat, carrego d'aigua i, oju, això torna a pesar, però no sembla molt de pes, de moment suportable, però ara ve "lo bo"!

Començo l'etapa una mica adormit encara, m'ha costat arrencar, però bé. La parella de belgues que vaig conèixer ahir han marxat mitja horeta abans que jo. Som-hi a caminar i puja que puja, on a mitja pujada les cames ja comencen amb les rampes. Que estrany, penso, vaig fresc d'un dia de descans i ja tinc les cames fetes caldo? Segueixo amb una de les coses que sempre penso (no hay dolor, tira p'alante!) i així ho faig. Passo l'estació d'esquí Valferjus i anem a buscar el coll de la Vall Estreta ( col de la Vallée Étroite) el cartell diu 3 hores i jo m'hi planto en 2, durant la pujada he vist una búnkers militars. Aquesta estapa és curiosa. Un cop al coll, les cames necessiten un descans així que dino una miqueta, descanso, i som-hi que és baixada fins els refugis de Vall Estreta on faré nit.

Durant tota la baixada, m'he trobat amb molts italians i al arribar al refugi/poble tot es en italià! Crec que acabaré aprenent una miqueta d'italià. Tot el que em ve per davant és a tocar amb la frontera italiana, serà interessant descobrir-ho.

Resulta que just al lloc on sóc, la Vall Estreta, abans de la segona guerra mundial formava part d'Itàlia i després va passar a ser francesa. Normal que tinguin les dues banderes posades. A més dels millors sopars que he tingut en dies! Un gotet de martini i crispetes per començar, després formatge fresc amb mostassa, una "sopa" de patata amb porro i formatge, i sèmola amb trossos de carn i salsitxa amb salsa de tomàquet per acompanyar. Ein que no he acabat! jaja! Ara ve l'amanida amb vinagreta i formatge, i de postres flam casolà! Mmm, tremendo, això em fa pensar que faré una llista dels refugis del millor al no tant millor.

Ja que vaig aturar-me abans del previst he hagut de caminar una mica més. Sincerament, he perdut el compte de quant he caminat en aquesta etapa. El que puc assegurar és que mes de 30 quilòmetres. Segur. Però bé, el primer coll, facilillo, un petit escalfament d'una horeta per encarar la jornada que serà llarga. En arribar al coll, un immens camp verd de costat a costat i pel mig s'hi dibuixa el camí. Una passada. Us puc assegurar que es comença a notar el canvi de roca i canvi de muntanyes. Ara estic per una zona un pèl més seca. On hi havia un riu, només hi ha roques. Seguim i baixo fins a Pamplinet passant per la vora del riu on decideixo fer-hi una petita pausa per mullar-hi els peus. Sobretot el turmell que, sembla mentida, només vol pujar, ja que pujant no em fa mal però les baixades o els camins plans son una altre historia. Seguiré investigant. Però som-hi, que pujo cap el que serà el segon coll i el mes alt de la jornada. Pujant, pujant, arribo a una zona de xalets i, sabent que m'esperen unes dues hores de pujada, em paro a dinar i refer-me una mica. Un cop arribat al coll, me'n faig creus. Només han passat gairebé 3/4 d'hora. "Tan fort vaig? Pero si anava tranquil". Doncs a aquesta situació en diré fals coll! Ja que si bé es cert que n'havia de fer 2, aquest seria la meitat del segon. ja que tant bon punt arribes al (fals) coll es veu un caminet molt bonic fins el veritable coll, el que després d'aquest t'esperen 3 hores de baixada pistera fiins finalment arrivar a Briançon. Allà, 1 horeta més fins al camping, toma castanya i tira palante!! Així que, en definitiva, 12h. d'etapa que no éren gaire dures a nivell fisic, però el turmell em té un pèl preocupat. Ei, i per cert, si no vaig gaire errat, he arribat a la meitat del GR5 francès! Si fa no fa uns 300km.

En arribar al càmping he hagut d'empassar saliva i procurar entendre el que havia passat a Barcelona. Creieu-me que és difícil ser lluny de casa quan t'assabentes del que ha passat. I m'enorgulleixo de que el meu país i la ciutat de Barcelona hagi sabut actuar de la millor manera, mostrant el rebuig i plantant cara a la por! Un pas mes endavant cap a nous horitzons!

Tot i això, sembla que el màxim esforç passa factura. He arribat a un càmping meravellós, on m'hi he estat ni mes ni menys que 3 dies! Molta tranquil·litat i descans! Que ho necessitava força. Aviam com evoluciona el turmell després de 3 dies de descans.

A tot això segons com evolucioni la cosa, el projecte pot ser dividit en 2 tot dependrà del moment i les circumstancies en les que em trobi.