Ha arribat el moment de fer un pas endavant

Fou en una tarda d’estiu, ell tombat, deixant passar les hores contemplant el paisatge que li oferien la mare naturalesa. Els pins negres del bosc frondós. El cel blau amb un toc lleuger de blanc dels núvols que apareixien dissimulats rere les muntanyes que mantenien aquella tranquil·litat que nomes els animalons del bosc coneixien.

Ell estava allà sense rumb i sense destí nomes fixant-se en el moment de viure. En el moment que va escoltar el cant d’un ocell es girà i va trobar que l’ocell estava al marc de la seva finestra oberta de bat a bat a causa de la forta calor que feia. L’ocell el mirà, tornà a xiular, estengué les seves ales i va començar a volar. Aquell moment sempre el recordarà. Va ser el moment en que la seva vida canvià de cop.

Ell estava cansat de treballar dia rere dia, sense trobar sentit a la feina que realitzava. La gent deia que havia de fer-se gran, que eren etapes que s’havien de passar per aconseguir la maduresa de la seva ment. Es trobava estancat en una vida empresonada per la rutina, la necessitat de guanyar diners, de trobar-se en salut, i poder ser la persona que sempre havia volgut ser. Però sempre li faltava quelcom que l’empenyés a fer el que realment sempre havia desitjat fer, ser lliure. Es trobava que era una ànima lliure atrapada en un cos, obligat a quedar-se estancat.

Era el moment que l’ànima comencés a controlar el cos que l’havia estat obligant any rere any a quedar-se en un lloc sense ser capaç de moure’s. Desitjava veure món, i viure experiències noves, trobar-se a si mateix per poder ser capaç d’entendre's, necessitava viure una nova aventura, així que aquest serà l’inici d’una nova aventura. “l’aventura del follet, que buscava el seu bolet"

15-08-2016

Vaig escriure aquestes paraules, ara sé que cada cop l'aventura està més a prop! No em rendiré fins aconseguir trobar el bolet que protegeixi al follet!