Vencer "La por"

Apareix quan menys ho esperes, de sobte sense avisar, veus que tot es dificil i que et costarà trapassar la paret, que si deixes que creixi, cada cop et sera mes dificil d'atravessar. Com el dia que vols saltar des de un trampolí, arribes a la bora, des de baix ho veies clar, facil de  saltar pero un cop ets a la bora tot canvia, ja no ho veus tant clar. En aquest moment es quan has de decidir si la paret es comença a construir o be decideixes fer un pas endevant i deixar que en algun moment els teu peus toquin l'aigua. Durant anys la por es manifesta de moltes maneres, es per aixó que mai saps quan apareixerà, la por a que et tornin a deixar, por per l'insecte mes petit del mon, por a no aprovar l'examen important per la teva carrera... Has de saber que aquesta por es pot vencer, nomes caldra que facis un pas endevant, la por s'alimenta de la teva por per ella mateixa, si li plantes cara cada cop es farà mes petita i insignificant. Per tant sigues poruc, pero sobre tot sigues valent per vencer totes aquelles pors que et puguin empetitir i fer-te patir. En aquesta vida hem de gaudir i ser lliures de viure el desti que cadascu vol assolir.

Inici

L'inici parteix de la necessitat de descobrir, d'explorar, trobar el que realment un busca a l'hora de sentir-se realitzat. Es potser per aixo que fa anys que necessito fer una desconnexió del que m'envolta per saber exactament amb que he de conectar per tal de poder trobar la felicitat o la il·lusió del dia a dia.
Recordo el dia que amb el cau vaig fer la romeria, nocturna, de rubí fins a montserrat, uns 40 km caminant i de nit. El camí pasava just pel costat de casa meva, i anys mes tard quan anava caminant fins a la feina d'extraescolars,, sempre em trobava les mateixes marques, grogues amb una fletxa. Molts segurament pensareu, en el cami de sant jaume, i efectivament aquestes marques duen fins a montserrat i de monsterrat pasen prop de tarrega, fins arrivar a sant jaume, la meva primera idea va ser realitzar una ruta de rubí fins a suissa, pero passant per el GR 11 o si mes no, la transpirinenca, desde irun fins a cap de creus, despres havia de investigar com arrivar a suissa desde el cap de creus,  per tant ja tenia mig cami per descobrir.

El mateix dia que dinava amb una petita part de la familia, abans de marxar cap a fer la ruta dels 6 tresmils, em van obrir els ulls, parlant de la transpirinenca, va ser clau la conversa que es resumeix en una pregunta, vols el sol de cara o al clatell?

Aqui s'iniciava un replentajament de la ruta, si volia el sol al clatell havia de girar la ruta si volia el sol de cara durant 5 o 6 hores diaries potser seria un bon replentejament fer el canvi.

Per tant ja savia l'inici i el final de la ruta, començaria a suissa amb motiu de que els pares vivien alla, i arrivaria a rubí ciutat on he viscut tota la vida. Ara nomes queda trobar la ruta, buscant buscant, i fent skype amb el meu pare explicant-li mil vegades la meva idea. Tinc la sort que el meu pare sempre m'ha recolzat en totes les decisions que he pres al llarg de la meva vida, be totes totes no, nomes una la rebutja, i es el fet d'haver-me fet un tatuatge, pero bé se'l mira extrany quan el veu pero com sempre no hi diu res.
Doncs bé vam trobar una web on explicava una ruta que creua tot europa, desde alemanya fins al mediterrani despres de fer-hi una ullada ho vaig veure clar, del llac de suissa, el leman fins el mar mediterrani, despres hauria de seguir la costa fins arrivar a cap de creus i creuar les 44 etapes del gr 11 i per acabar de irun fins a rubí, tot pasant per la casa del poble i podent reposar un parell de dies abans de remprendre l'ultima setmana de viatge.

Molts quilometres, moltes il·lusions, una ruta diferent. Descobrir la terra i el mon.

Ara per ara la ruta segueix en creacio, i buscant camins que em portin fins els punts on he d'arrivar, son petits objectius per assolir un gran objectiu. Nomes espero encantar-me, perdrem per tornar-me a trobar i seguir endevant de tant en tant mirant enrere per si algun valent o valenta esta fent el mateix camí.

Cada cop amb mes ganes de començar l'aventura que m'espera.

Ha arribat el moment de fer un pas endavant

Fou en una tarda d’estiu, ell tombat, deixant passar les hores contemplant el paisatge que li oferien la mare naturalesa. Els pins negres del bosc frondós. El cel blau amb un toc lleuger de blanc dels núvols que apareixien dissimulats rere les muntanyes que mantenien aquella tranquil·litat que nomes els animalons del bosc coneixien.

Ell estava allà sense rumb i sense destí nomes fixant-se en el moment de viure. En el moment que va escoltar el cant d’un ocell es girà i va trobar que l’ocell estava al marc de la seva finestra oberta de bat a bat a causa de la forta calor que feia. L’ocell el mirà, tornà a xiular, estengué les seves ales i va començar a volar. Aquell moment sempre el recordarà. Va ser el moment en que la seva vida canvià de cop.

Ell estava cansat de treballar dia rere dia, sense trobar sentit a la feina que realitzava. La gent deia que havia de fer-se gran, que eren etapes que s’havien de passar per aconseguir la maduresa de la seva ment. Es trobava estancat en una vida empresonada per la rutina, la necessitat de guanyar diners, de trobar-se en salut, i poder ser la persona que sempre havia volgut ser. Però sempre li faltava quelcom que l’empenyés a fer el que realment sempre havia desitjat fer, ser lliure. Es trobava que era una ànima lliure atrapada en un cos, obligat a quedar-se estancat.

Era el moment que l’ànima comencés a controlar el cos que l’havia estat obligant any rere any a quedar-se en un lloc sense ser capaç de moure’s. Desitjava veure món, i viure experiències noves, trobar-se a si mateix per poder ser capaç d’entendre's, necessitava viure una nova aventura, així que aquest serà l’inici d’una nova aventura. “l’aventura del follet, que buscava el seu bolet"

15-08-2016

Vaig escriure aquestes paraules, ara sé que cada cop l'aventura està més a prop! No em rendiré fins aconseguir trobar el bolet que protegeixi al follet!