Demà és el gran dia

Escric des del seient de l'avió. Marxo ben d'hora per poder aprofitar el màxim de temps a Suïssa. Fer les últimes compres abans de començar el viatge de tornada, passar uns dies amb els pares, i gaudir de la tranquil·litat que ens aporta la nostra terra, que cada cop és més propera.

Em diuen que passat les muntanyes ja fa dies que plou, i penso: "porto impermeable, això no em podrà parar". Ja fa temps que el projecte avança, i molts m'han preguntat si estic nerviós i sincerament no ho sé... No he pogut dormir, no pels nervis, sinó perquè un mosquit s'ha posat les botes aquesta nit a costa meva.

Això es comença a moure, de fons uns núvols de pluja, ens enlairem per sobre d'ells i passem d'un dia mig gris a un sol radiant! Tinc ganes de veure la punta de la muntanya per on segurament passejaré d'aquí uns dies, vejam si els núvols em deixen veure-la. Propera connexió, Ginebra/Suïssa.

Té "guassa" la cosa, arribar i que soni des-pa-ci-to als altaveus de l'aeroport això sí que és una benvinguda! Fins-i-tot el fenomen des-pa-ci-to ha arribat a Suïssa...

Bé, em trobo amb el papa i som-hi cap a casa a descansar. Abans, però, començo a estudiar el que hauré de fer de cara a la primera etapa. Fins a Chatel, 20 km que m'esperen i amunt, ben amunt, muntanya amunt!

Va que això comença! El 31 començo la ruta, ara per ara a descansar i gaudir amb els pares.
Doncs sí, després d'uns mesos ha arribat el dia. On hauré de tornar a trencar la por, "estrujar-la" i començar a caminar. L'altre dia passejant pel castell de Sion, vaig parar-me a escriure la primera pàgina del diari, i una de les petites coses que hi vaig posar va ser que les primeres passes serien les més difícils, i ara cada cop en tinc més ganes.

Els pares estan preocupats, però els mostro en tot moment tot el que faré, busquen les etapes i els camins que faré. Ara discutim sobre la primera etapa, si puc passar o no puc passar per segons quins llocs.

La primera etapa és Collombey-Chatel. Espero despertar-me d'hora, cap a les 4.30-5:00, procuraré que sigui així cada dia, per poder aprofitar les primeres llums del dia, i evitar les grans calors o xafogors que hi pugui haver.

Estic nerviós? Doncs sincerament encara no ho sé, estic emocionat i amb ganes de començar i descobrir la gran natura que envolta aquest planeta. Més que nervis, tinc respecte pel que em puc trobar davant, però és el que hauré de lluitar dia a dia. A molts els ho he dit, no són 5 mesos, és el dia a dia d'assolir cada dia la meta següent.

I com va dir fa molts anys Pep Guardiola

"Si ens aixequem ben d'hora ben d'hora" tindrem un munt d'aventures per descobrir.

La bombolla de l'estiu

Avui em desvio del projecte, tot i que tot el que faig o deixo de fer és pel projecte.

Començaré per l'ultim mes que he viscut fora de casa, tot començava amb un grup de whatsapp on tot tipus de persones, sense coneixents entre nosaltres, no esperàvem que seria un dels millors mesos on hem pogut riure plorar i gaudir de la vida d'una manera diferent, ens traslladem al que seria la bombolla de l'estiu.

l'aigua mes freda de la seu

Molts dels nois i noies que han passat per les nostres estades, es pensaven que ens coneixíem de molt abans, i en molts dels casos no es així. Pels infants no son els únics que després de l'estada s'enduen un amic, us ben asseguro que els monitors també ens n'emportem un bon grapat
Cada un dels monitors i monitores hem viscut aquesta bombolla de diferents maneres però al final del dia tots estàvem dins de la mateixa, dinàmiques, cohesió, proves, dormir, guàrdies, jocs. Tot per que les personetes que tenim al nostre càrrec s'ho passin d'allò mes bé. Si un equip funciona, tot es fa mes divertit. Nomes puc agrair a tots els companys i companyes per aquest mes de desconnexió. Al tornar a la realitat tot es fa mes estrany, ara la meva realitat es el projecte cada un de vosaltres formeu una petita part de la meva vida i estareu dins del meu record en el dia a dia del projecte.

segon torn de la seu -La seu ciudad de vacaciones-

equipazo del 3r torn

 Permeteu-me tenir a una d'elles en molt especial record, per les converses abans d'anar a dormir, per les nits immillorables en un matalàs estret, on et ben asseguro que he dormit com mai, per les 7 millors hores d'off perduts per la muntanya, i passant per un dels camins que haure de seguir. I per ser-hi en tots els moments on ens arribàvem a estirar els cabells pel cansament o nerviosisme, i saber calmar-nos. Gracies per tot Micro :P
Els follets de la Seu.

GRACIES GUAPOS!

A tots i cada un de vosaltres" I will miss you"

De camí a ribals.

La bombolla amb la que estàvem s'esta buidant molt lentament.

we need a break

"Quiero tener contacto con la realidad, pero la realidad no me gusta" Tontxu-contacto con la realidad.

THE BEST OFF